13 diciembre 2006

La hora del pati




Doncs aquí acaba el blog. Han estat 9 entrades on he anat explicant coses que m'agraden, m'indignen, que penso etc etc

I per finalitzar parlaré de la hora del pati, esbarjo vaja.

Les tonteries que ens passen pel cap són increibles. En aquests dos anys que portem en l'IES Bernat hem rigut tant, però TANT a les hores del pati. L'any passat teniem un personatge (entranyable en el fons), anomenat José Cordoba. El primer dia el Jordi i jo no coneixiem a ningu, i veiem a aquest home tot sol, i deiem: "aquest deu ser un d'aquells cocos que ho saben tot". Bé, anaven passant els dies i veiem que estavem equivocats jajaja Això si, l'home sabia molt de termes medics (autopsies), i de com matar bé i sense sufrir els animals de granja.

Plors han hagut amb les seves converses, la gent moria del riure, i jo també clar. Intentaré reviure algunes de les converses viscudes en aquells moments.

- Jose pero has visto que tia más guapa, está muy buena!!
- Bah, a mi ni fu ni fa.
(Clar, lògic)

- La mejor experiencia de tu vida es rajar un cerdo con tus propias manos!!!
(... no faré cap mena de comentaris, cadascú que pensi el que vulgui)

I d'aquestes moltes, però no només parlem d'ell. Sinó de tota la classe en general. Normalment, el que ens quedem al banc esperant a que passin les d'administratiu sempre som els mateixos. I per tant, les conyes sempre acostumen a anar pel mateix camí.

Converses de les noies de l'insititut, el mitic ranking que feiem l'any passat però aquest any hem deixat. El "HighPumping" i el Javi que van més cremats, es cardarien a qualsevol (Raúl tu y yo tenemos razón, la morena esa no vale na jajaja). També hi han frases pel record, analitzem.

Javi: - "Un forat es un forat"
Jordi: - "Me está dando el resol"
Josep (Moe): - "Puede ser divertido"
Marc: - "A mi me gusta ir a locales de ambiente" "Pum pum pum pum y arriba el gallinerooo"

Converses entre Alonso i Ferrari mai quedaran en l'olvid, ni aquelles on el Marc defensava la normalitat de l'homosexualitat i en Jordi no. O al revés no em recordo, vaig arribar tard i ja s'estaven quasi matant.

Va haver un moment a la meva vida que mai olvidaré, i no perque m'agradés sinó per lo desagradable que va ser. Estic assegut tranquilament al banc, i de cop veig com el Javi, vaja veig com el CUL del Javi s'acosta cap a mi lentament. Anava disparat cap a la meva cara, i salto i dic: "PERO QUE HACES DESGRACIAO!!", però ell només es volia sentar, però no trobava el banc. Vem riure durant hores i hores i sempre que recordem el moment li posem un soroll de "pi pi pi pi" simbolitzant l'onomatopeya dels camions al fer marxa enrere. Sincerament, quan escribia aquest parraf m'estava partint la caixa de recordar-ho. Serás gay!!!!

Gracies nanus pels moments del pati, i els de descans que fem cada dia. BOLAS CHINAS!!!!!!

Bueno i fins aqui els blog, el meu blog s'acaba. Ja no n'hem de fer més per l'assignatura, aixi que em despedeixo. Fins aviat!!!

12 diciembre 2006

eBay o com deixar-te la pasta


Tot va començar l'any passat quan vaig entrar a l'IES Bernat i vaig coneixer al Marc (Huracan) Ramirez. Parlant parlant, va sortir el tema de la musica (tema que m'apassiona), i de com estimo els temes electronics antics i que no sabia com trobar-los ni fer-me amb ells. Ell em va donar la solució, però a la vegada, la perdició: eBay.

Una web que ja coneixia d'oides però que mai m'hi havia adentrat, no en tenia la necessitat. La web tracta de subastes, en temps real i en qualsevol moment.

En aquell moment quan Marc me la va ensenyar volia un disc, el meu disc: l'Acida. Per casualitat hi era, i jo vaig voler pujar. Però la meva inexperiencia (virginitat eBayistica) va fer que no guanyes el disc, i em va saber molt greu. Però com que en aquella epoca no punxava ni tenia plats, vaig sudar una mica del tema. Investigant investigant vaig veure que subastaven grans joies que faltaven en la meva col.lecció XQUE 98, XQUE 99, Pont Aeri Ravemaster, etc etc i les ganes de tenir aquests CD's originals van fer que m'interesses molt més per aquesta web.

Ara que tinc plats de Dj, l'eBay es una bona eina per aconseguir discos que no es troben en tendes, ni gent que tu coneixes es vol desfer d'ells. Per tant aprofitem de gent que ja deixa el món, o que no fa servir els discos i per tant li sobren a la seva col.lecció i tu pots estar de sort i fer-te amb ell ^^

Sempre et cagues quan algú a l'últim et fot aquell producte que portaves tant de temps observant, però ell al posar més pasta fa que et quedis sense el teu preciat tresor. També hi han alegries, quan pots comprar una cosa increible per només el seu preu de sortida, ningú més el volia, o no l'han vist, i es teu d'una manera increiblement facil.

El preu normalment es bo, però sempre et claven molta pasta de "gastos de envio" i els cabrons es piquen bastant en aquest assumpte. Però tu ja saps el que hi ha, si no vols no ho compres.

Bueno fins aqui aquest blog. L'eBay es una manera sencilla d'aconseguir el que has estat buscant durant molt de temps però a vegades a un preu deshoribitat, ja que son subastes que qualsevol persona del món pot intervenir-hi.

PD: Sé que hi ha molta gent que té experiencies en aquest sector i que es deixa més diners que jo xDD

11 diciembre 2006

Trainspotting

Una de les meves pel.licules preferides. Enganxa de principi a fi. Desde que comença amb una persecució de 2 joves, amb frases del protagonista i una cançó d'Iggy Pop. Ja et posa en situació.

Aquesta pel.licula no té un argument fix sino que tracta la diferent situació que viuen cada un dels personatges. Un personatges units per un mateix vici: l'heroina.

Tot gira alrededor de Renton que va narrant els seus pensaments, vivencies i experiencies. I com van entrant en les mateixes situacions tots els seus amics. Cada un d'ells té les seves propies caracteristiques, i en algún moment de la pel.licula passa a ser el protagonista, explicant alguna anecdota de la seva vida: Begbie, l'alcohòlic, ens narra quan va tirar la jerra de cervesa enmig del bar i va caure sobre una dona, ell el que volia era pegar-se, el motiu no li importava; Tommy, l'unic que semblava inteligent, recorda quan es dona compte que ha perdut la cinta on es veia a ell i al seva novia "cardant"; Spud, l'inocent, explica quan va fer l'entrevista de treball i perque no l'agafessin es coloca amb speed per semblas hiperactiu i seguir cobrant l'atur sense haver dwe treballar; i per acabar Sick Boy, el James Bond, el fan de les pel.licules d'aquest mite del cine on mostra una de les seves maneres d'amagar l'heroina sense sser descobert.

A part del tema de la pel.licula, cal destacar, i MOLT(!!!) la banda sonora. Excelentment escollida en cada una de els escenes, en cada un dels moments. Començant amb ritme trepidant d'Iggy Pop i acabant amb un tema, que cony, TEMAZO d'Underworld "canyeru", inmens, suprem per a un final perfecte.

No vull dir més. Si no la heu vist, ja esteu tardant.

10 diciembre 2006

Nintendo Wii

Bé, ja ha sortit la nova consola de Nintendo a Europa: Wii

Ja la he pogut provar i es increible. Molt divertida. Es necessita espai de sobres per poder-te moure bé, ja que no va amb un mando corrent de videocomsola. Sino que el mando t'agafa el moviment que tu fas i ho envia a la consola que ho enten com la senyal del mateix personatge que tu controles.

Jugar a Tennis, Beisbol, Boxa, Pistoles o el que sigui. I pq no he pogut probar el Red Steel ni el Zelda sino ja segur que moriria de plaer.

No heu d'esperar uns grafics increibles, perque el que ha volgut Nintendo amb aquesta consola es que sigui lo més real possible en quan a moviment. Els grafics que els agafin les consoles més potents (XBOX, PS3), que elles competeixin en aquest terreny. La Wii no ho vol això, no pot ja que no es suficientment potent com per poder moure un Gears of Wars per exemple.

Me la compraré, tard o d'hora però caurà.

16 noviembre 2006

La música MaKiNa































Bé, aquest blog el dedicaré a la música que més m'agrada. La música que sempre he escoltat i la que sempre m'agradarà. La música que em feia estar enganxat a la radio de 21 a 23 de dilluns a divendres amb el programa EQ+T (El Que Més Trenca), i els divendres amb sessions que retransmitien desde Chasis.

Molts direu: Però si aquesta música ja està morta, ja no té futur, NO ESTÀ DE MODA. Bé, doncs aquests són els tipics comentaris que no paro d'escoltar dia si i dia també. Basicament, a mi me la sua bastant. L'escolto pq m'encanta, em porta moments de records increibles i unes sensacions brutals. Recordar quan estava enganxat a la radio escoltant un Tripping, un Acida, un Sensations... no té preu. Cap altre estil musical m'omplirà tant com ell.

El món de la festa makineru? Si, tots ho relacionen amb drogues: pastilles, cocaina són les mes frequents clar que si. Ho he vist amb els meus propis ulls, els dj's que punxen MaKiNa també s'hi foten es clar. Però... en quin ambien no hi han drogues??

En el house, la cocaina i l'speed rulen com si d'aigua es tractés. Només s'han de veure les redades que es fan en aquests ambients, tancaments d'after hours etc etc

La makina catalana provè de Valencia. Sobre els anys 90 a Valencia començava un moviment on la música predominant era l'electrònica, a uns 110-130bpm, fusionant Techno i "guitarreos". A partir d'un cert dia tot va canviar quan Chimo Bayo va treure un himne "Así Me Gusta A Mi" que va promoure el Techno-Pop més comercialet. Per aquell temps, sobre el 91-92, ja hi havien moltissimes discoteques tant a Valencia com a Madrid que seguien aquell nou estil i fenomen musical: "bakalao". I es formen discoteques importants com Central Rock o Radical. A partir d'aquestes noves discoteques començen a sortir els primer discjoqueis reconeguts, com Nando Dixkontrol, Justo, Tony Verdi, José Conca i molts que em deixo. Ara el DJ comença a tenir el protagonisme quasi absolut de la festa. Ell es qui decideix quan es mou el public, quan es relaxa, etc. Es tracta de fer moure a la gent amb tots els teus temes, com més estranys i que no sonin en altres sales millor. La gent busca el só que més li agrada.

Bé, passem més o menys al 95 (si hem saltat molt, ens hem deixat moltes coses pero anirem al més important). Aquí comença un canvi radical, Noves tecnologies fan que la MaKiNa deixí de ser només d'aquí. Cada cop s'importen nous temes de l'extranger i també s'en exporten. La música comença a pujar de bpm i passem d'uns 130 a uns 160 més o menys. Es dona molta comercialitat a la MaKiNa ja que està cauant furor a Madrid, Valencia, Catalunya i a l'extranger també començen a sortir uns "subestils" relacionats amb la MaKiNa però amb altres noms (el nostre amic Bisnoid ens pot ajudar i molt). Apareixen molts temes cantats que reben critiques ja que no són MaKiNa sino Dance, ItaloDance que si, són comercials i fan ballar però no agrada a tothom qui ja estava en aquest món.

Bé ara passem a la epoca de MaKiNa que més he viscut: 97-98-99. Els Dj ja no es regeixen per qui tingui la millor maleta, ara es questiona més la tecnica, punxar a 3 plats, les mescles al "subidon" fan que un DJ tingui molt més prestigi i la gent s'hi fixi més. Els temes musicals canvien. Veient la gran demanda d'aquest estil fa que no parin de sortir novetats. Cada setmana 10-20 temes d'un mateix segell, això va fer que molts productors busquessin els diners i no la qualitat cosa que molta gent ho va notar, però altres ho deixaven passar, ja els hi anava bé. En quant a velocitat, ja podem superar tranquilament els 180bpm i a la hora de mesclar es poden superar. Molts estils acompanyaven a la MaKiNa: Hardcore, Hardtrance, Trance, Dance, Hardstyle....

I ara, la MaKiNa està morta. Ho sé de sobres. Les novetats discografiques fan pena. L'ambien es ridicul, veure crios de 16 anys fotent-se a hosties es una cosa que a la gent no li agrada veure i ja no es surt tan de MaKiNa, la festa no es la mateixa.

Bé, per avui ja n'he tingut prou. M'he deixat moltissimes coses si, però tampoc em passaré la vida escribint.

PD1: Javi, me he dejado muchas cosas, y quizas me he equivocado en algunas fechas o comentarios pero lo he hecho de memoria.

PD2: Jordi, el high pumping es uno de esos temas que acabó con la MaKiNa :(

31 octubre 2006

Friends

Bé doncs avui us parlaré de la meva serie preferida. En sóc un mega-hiper fan, m'encanta desde el primer fins a l'últim capitol d'aquesta increible serie: FRIENDS




















Uns guions realment bons, uns personatges encertadissims, unes situacions comiques molt ben trobades i uns gags INMENSOS.

Cada personatge es un món:

- Joey: l'actor pessim que va d'audició en audició en busca d'un paper, el més "tonto" per dir-ho d'alguna manera i el més triunfador.
- Ross: el paleontoleg amb més divorcis del món.
- Chandler: l'home del qui ningú sap de que treballa, l'home dels acudits quan es sent incomode.
- Phoebe: la dona rara de les cançons estupides.
- Monica: la cuinera i la dona més maniatica. I per acabar,
- Rachel: Quin tros de dona, la treballadora de Ralph Lauren apassionada per les compres. La dona que tot home voldria tenir (m'inclueixo clar)

Moltissims premis ha guanyat durant les 10 temporades que ha estat número 1 en Estats Units i en molts altres paisos. Després d'aquesta serie molts han provat sort en solitari: com Joey o Phoebe (aquesta va durar ben poc).

Una autèntica llàstima que aquesta sèrie s'acabi, però es normal, no tot dura per sempre.

22 octubre 2006

El trabajo dignifica

No se quien dijo semejante estupidez, debería ser un hombre rico que trabajan para él. Yo cada día voy al trabajo y no me siento realizado, es más, acabo cansado, de mala leche y pensando que podía haber pasado un día genial levantandome más tarde y haciendo lo que quisiera. Por supuesto que se necesita dinero para vivir, y por eso se tiene que trabajar, pero de eso a decir lo que se dijo... No estoy de acuerdo.

He estado buscando en el diccionario de la Real Academia Española la palabra dignificar y me ha aparecido esto: "Hacer digno o presentar como tal a alguien o algo". entonces pregunto yo: si tú te levantas temprano, sales de casa y aún es de noche, coges el coche, esperate 20 minutos en la Ronda Litoral parado por que hay afluencia de gente que también como tú va a trabajar, llegas al trabajo justisimo o un poco más tarde, ficha para dar constancia de que ya estas en el trabajo y te pones a trabajar; esto es algo digno? Cada día la misma (hablando mal) mierda?? Y todo eso por una retribución excelente claro..

Nada más llegar ya te empiezan a dar ordenes de lo que tienes que hacer, como debes hacerlo y porque debes hacerlo tú y no la persona que se encarga de ello. Te gustaría ser su jefe para decirle lo que debe hacer, como debe hacerlo y porque debe hacerlo él, y tu despreocuparte de todo. Ya lo harán los demás. Pero claro, para llegar a ser jefe se necesitan dos cosas:

1. O bien tener unos estudios decentes (que es lo que mayormente estamos intentando todos nosotros) o bien
2. Haber empezado desde abajo y ir ascendiendo poco a poco.

Pero bueno, para conseguir ese trabajo que tanto deseabas, has tenido que pringar muchos años clavando codos en la mesa, para que a la hora de empezar a buscar trabajo, pidan a alguien que haya tenido algún tipo de experiencia en ese sector. Esto si que dignifica.

Bueno, imaginemos que ya tenemos un trabajo estable y que es dignificante. Ahora lo que necesitamos es independizarnos. Claro, no viviremos toda la vida con los padres así que "itentamos" buscar un piso. Pisos en Barcelona son carisimos, o pagas una letra de más de 1000euros al mes o olvidate, y eso según que zona. Bien busquemos fuera de Barcelona capital, por ejemplo Cornella o Sant Boi. Pisos de 60 m2 a 60 millones, 1 millón por cada m2. Y no todos son nuevos, sino que tendrás que hacer algunas reformas seguro.

Voy terminando mi blog de esta semana con una conclusión evidente: visto lo visto, a nosotros los jovenes cada día nos costará más independizarnos ya que los pisos aumentan de precio a una velocidad impresionante. La gente compra los pisos a esos precios? Entonces esos precios se mantendrán o subirán. Deberemos abandonar Catalunya para poder conseguir una vivienda digna que podamos pagar con nuestros sueldos.